Jo, l�he vist passar, al flautista. Aquesta nit, potser dormia, l�he vist passar. Subjectava la seva flauta llarga entre dues mans com si fos un clar�. Era, per�, nom�s una flauta llarga. El m�sic era trist. Els seus ulls penjaven sense forces com ametlles caigudes malament sobre la seva cara. Potser era trist perqu� tenia nom�s una flauta llarga i cap clar� per subjectar amb les dues mans. Potser. Era trist tamb�, per�, perqu� era tant silenci�s. Cap m�sica sortia del tub, ni una nota mal acompanyada. Pensava que era pel somni nom�s i pel silenci tou que sempre m�envolta. Quan li vaig preguntar, no em va contestar tampoc.
Yo le he visto pasar, al flautista. Esta noche, quiz� dorm�a, lo he visto pasar. Sujetaba su flauta larga entre dos manos como si fuera un clar�n. Era, no obstante, s�lo una flauta larga. El flautista era triste. Sus ojos colgaban sin fuerzas como almendras mal ca�das sobre su cara. Tal vez era triste porque s�lo ten�a una flauta larga y ning�n clar�n para sujetar entre sus manos. Tal vez. Pero era triste tambi�n porque era tan silencioso. Ninguna m�sica sal�a del tubo, ni una nota mal acompa�ada. Pensaba que s�lo era por el sue�o y por el silencio suave que siempre me rodea. Cuando se lo pregunt�, no me contest� tampoco.
I saw him pass by, the flautist. Tonight, maybe I was sleeping, I saw him pass by. He held his long flute with both hands as if it was a fanfare. It was, however, only a long flute. He was sad, the flautist. His eyes hang without force like badly fallen almonds upon his face. Maybe he was sad, because he only had a long flute and no fanfare to hold in his hands. Maybe. But he was also sad, because he was so silent. No music left his tube, not even a single note. I thought it was because of the dream only and for the soft silence that always surrounds me. When I asked him, he didn�t answer, though.
Ich sah ihn, den Fl�tisten. Heute Nacht, vielleicht schlief ich, sah ich ihn. Er hielt seine lange Fl�te mit beiden H�nden als w�re es eine Fanfare. Es war aber nur eine lange Fl�te. Er war traurig, der Fl�tist. Seine Augen hingen kraftlos und wie falsch herabgefallene Mandeln in seinem Gesicht. Vielleicht war er traurig, weil er nur eine lange Fl�te in seinen H�nden hielt. Vielleicht. Aber er war auch traurig, weil er so still war. Keine Musik kam aus dem Rohr, nicht einmal eine einzige Note. Ich vermutete, es w�re wegen des Traumes und wegen der wattigen Stille, die mich umgibt. Ich fragte, aber er gab keine Antwort.
|
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
Optimized for IE5.0. To better view the photos, please enter fullscreen mode. |
(c)Nil Thraby, 2002. All rights reserved. |
|